Ciència

Energias Renovablas

Imprimeix Correu electrònic
Cultura e Sciéncia - Ciència
dijous, 26 de gener de 2012 11:16

Uèi en Espaci Sciéncia nos endintrarem dins lo mond de las energias renovablas e quina es l'implicacion de las entrepresas en la recèrca de la sostenibilitat.

Avèm volgut nos centrar en una entrepresa qu'a coma compromís la sostenibilitat en cadun de los sieus projèctes, Acciona.

Per descriure en de paucs mots a Acciona, poiriam dire qu'es una entrepresa qu'apòsta per l'innovacion e l'entorn, la salut del mitan ambient, fin finala, la nòstra salut tanben.

Quand parlam d'innovacion implica investigacion, de linhas d'investigacion centrada en:

Tecnologia eoliana

Siás pas se coneissètz los objectius europèus, mas per que vos fagatz una idèa de l'importància que supausa l'innovacion en aqueste camp, 20% de l'energia aurà de procedir de fonts renovablas e per o aténher, tot dependrà de las avançadas que se realizen en l'eoliana off-shore (pargues eolianes bastits en la mar).

Biocombustibles E cultius energetics

Autres de las linhas d'investigacion se centran en aténher de combustibles a travèrs dels recorses vegetales coma las microalgas que poirián substituir al petròli e, vertadièrament, an un grand potencial.

Tecnologias solaras

Una de las linhas d'investigacion mai importantas en de tèmas d'energia solara es centrada en l'almacenamiento de l'electricitat en de grandas quantitats per poder optimizar lo rendiment de las plantas termosolares.

Es lo conegut coma Projècte Store, lo primièr projècte d'aquestas caracteristicas dins l'estat espanhòl e lo mai important a nivèl europèu.

Hidrógeno: Lo vector energetic

Sabiás que lo hidrógeno es conegut coma una de las fonts d'energia mai netas e eficientas?

Acciona Comencèt fa de divèrses ans a investigar la siá produccion pr'amor que lo hidrógeno supausariá 0 emissions d'efècte invernadero!

Acciona A totjorn apostat per las energias renovablas e lo sieu compromís se fa cada còp mai fòrt. Te demòra encara fòrça per conéisser envolopa l'avançada de las siás investigacions, los sieus projèctes e de quina manièra te repercutisson.

Verifica-o per tu meteis en acciona.Es


Font
 

Los sentiments negatius s'assolidan o se despejan après lo sòn?

Imprimeix Correu electrònic
Cultura e Sciéncia - Ciència
divendres, 20 de gener de 2012 13:36

Un nòu estudi indica que, après una nuèch de sòn, los dolentes sentiments desacadiadi après una experiéncia negatiua s'assolidan, del temps que demorar desvelhi los despeja.

 

L'experiéncia

Se sap qu'al dormir, la memòria s'afianza, mai que mai la memòria emocionala. Mas en mai d'afectar la memòria, los scientifics se preguntèron s'afècta pas la forma en qu'òm se sent respecto a l'experiéncia, o se se reaccionarà de parièra forma davant çò de meteis après de divèrsas oras de sòn.

En l'investigacion, Rebecca Spencer (Universitat de Massachusetts Amherst) e las siás collègas, mostrèron a 106 adults qualques images neutrales, dempuèi un carrèr fins a de scènas negatiuas, coma per exemple un perturbante accident vehícular.

Los participants qualifiquèron cada scèna en una escala de 1 al 9 dempuèi una situacion trista a erosa.

Après, a un grop se li indiquèt que dòrma tota la nuèch, del temps qu'a un autre se li demandèt que demòre desvelhi pendent 12 oras. Al finalizar, los investigadors tornèron a realizar la meteissa pròva amb las images.

Coma s'esperava, las personas que dormèron poguèren remembrar las images qu'avián vist lo jorn anterior.

Mas la memòria èra pas çò d'unic que s'aviá afianzado en aqueste grop: o faguèron tanben las sensacions negatiuas que lor provocavan las scènas tristas.

Per l'autre costat, las personas que demorèron desvelhas autregèron pas puntajes tan negatius a las images tristas de la segonda session.

 

Una cautelosa interpretacion

Malgrat aiçò, los analistas coincidisson en que seriá pauc prudent sautar a de conclusions precipitadas respecto a las experiéncias realizadas.

La neurocientífica Jessica Payne (Universitat de Notre Dona-me en Indiana) accèpta que los resultats son “treméndamente tentadores”, mas qu'indican pas cap recomandacion sobratz quant o cossí auriá de se dormir après una situacion traumática.

Payne Soslinha que se privar de dormir amie a una aumentacion de l'estrés , que pòt influir prigondament las emocions. “Dins la majoritat dels cases, es dormir que pas dormir”, assegura.

En mai, aqueste estudi contrasta fòrtament amb los resultats d'autra investigacion publicada en decembre que trobèt que, pel contrari, una nuèch de sòn aluenha las experiéncias desagradables, en çò que qualques scientifics cridan “terapia per lanuèch “.

Aquel estudi, liderat per Matthew Walker (Universitat de Califòrnia, Berkeley), utilizèt de desparièrs metòdes que poirián èsser la causa dels resultats que s'opausan a l'estudi de l'equipa de Rebecca Spencer.

“Sembla que lo sistèma es fòrça mai complicat de çò que pensàvem”, conclutz Penny Lewis (Universitat de Manchester, Anglatèrra). “Avèm de besonh realizar mai d'experiéncias per entendre çò que succedís”.


Font
 

Formacion Superiora

Imprimeix Correu electrònic
Cultura e Sciéncia - Ciència
divendres, 20 de gener de 2012 00:25

Uèi en Espaci Sciéncia parlarem envolopa la formacion superiora  que li pòdes a el accedir siá ja via online o presenciala As pensat que t'agradariá estudiar: gra, dobla titolacion o postgrado? En mai, vos presentam una de las universitats que ressorton mai en lo camp espanhòl.

Tal e coma es la societat dins aqueste moment sembla que la melhora escomesa de totas es contunhar en estudiant, mas pas per aiçò cal daissar de lutar, si que non que cal s'esforçar mai per trobar la melhora formacion per poder accedir a un bon luòc de trabalh o en definitiva, a complir los objectius personals de cadun.

Dempuèi lo mieu ponch de vista, es tan importanta escuélher adeqüatament la carrièra que vas estudiar coma lo luòc a on vas realizar los estudis, doncas que cnjse es pas parièr un professor qu'un autre Cossí poirián èsser parièrs doas facultats?

Vos presentam uèi lo Centre Universitari CESINE, un luòc a on aqueriràs non solament las coneissenças teoricas de besonh per aténher lo títol si que non qu'aqueriràs tanben unas coneissenças practicas, doncas que l'ideologia d'aqueste centre es un mond cap a l'entrepresa, una formacion dirigida cap a çò de real.

Creï personalament qu'es òm de las melhoras formas d'estudi pr'amor que de te brica aver unas coneissenças teoricas d'infinits s'ès pas capaç de los amiar a la practica. E d'autre dels aspèctes que vesi fòrça interessantes de CESINE es que pòdes escuélher entre una formacion online o presenciala, d'aquesta manièra pòdes compaginar los estudis amb lo trabalh.

En CESINE trobaràs una ampla varietat de gras que li pòdes a el accedir coma:

T'agradariá conéisser mai totas las ventajas que t'ofrís CESINE? Dobtes pas en entrar en la siá pagina web e conéisser tota la formacion que t'ofrisson!


Font
 

L'Assassin de las Pampas: descobrisson un ancian predador reptil mamaliforme en Brasil

Imprimeix Correu electrònic
Cultura e Sciéncia - Ciència
dijous, 19 de gener de 2012 12:06

Un nòu estudi donèt a conéisser al Pampaphoneus Biccai, o lo “Assassin de las Pampas“: un estranh predador carnívoro que visquèt en Sudamérica fa unes 260 de milions d'ans.

 

Representacion del Pampaphoneus Biccai, per Voltaire Net

Un estranh predador

Al sud de Brasil, en la region de Rio Grand don Sul, Juan Carlos Cisneros e la siá equipa trobèron los rèstes de fossils d'un desconcertante cran de mai de 30 centimètres de long.

Coma d'autras espècias del periòde Pérmico, de l'èra Paleozoica, es possible que se tractès d'un reptil pas aquatic amb qualques quitas caracteristicas dels mamifèrs.

 

 

Lo “Assassin de las Pampas“, en particulara, apertenguèt a un ancian grop de vertebrats qu'es lejanamente ligada als mamifèrs.

Lo Pampaphoneus Biccai es mai ligat als dinocéfalos pérmicos trobats en Rússia e Sudafrica (de regions jonhudas en l'èra Paleozoica).

Lo Pampaphoneus Biccai mesurava unes 3 de mètres de long e pesava mai qu'un leon. Possedissiá quatre grandas e esmoladas caishòlas, doas superioras e doas inferioras, que li permetián atrapar a la paissièra amb fòrça.

La siá dièta se basava en la carn d'unes autres grandas reptiles coma l'anomodonto Tiarajudens.

 

Comparativa de tamaños

Importància de la descobèrta

“Soi fòrça entosiasmada amb aquesta trobalha. Per fòrça ans, los mamifèrs terrèstres que visquèron pendent lo periòde Pérmico en Sudamérica èran sonque represtados per herbívoros”, explica Cisneros.

“Per supausat, a on as herbívoros as tanben predadores, mas i a ara una pròva definitiva”.

En mai, la descobèrta insinue qu'aquesta espècia de las pampas sud-americanas poguèt tanben s'èsser escampat pels meteisses camins que d'autras espècias frecuentaban pendent lo periòde Pérmico, es dire, cap a çò qu'es uèi Rússia e Sudafrica.

“La vertat es que lo periòde Pérmico es pas tan plan estudiat a l'entorn del mond”, ditz Juan Carlos Cisneros.

“Aquesta franja de temps merita mai de la nòstra atencion, doncas que foguèt un moment fòrça ric en la vida de la nòstra planeta que feniguèt en la mai longa, e encara pas explicada, escandilhament massiu”.


Font
 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 1 de 209