invernadero

Las emissions de gases d'efècte invernadero representan mens de 1% del volum total de l'atmosfèra , mas produsisson un efècte invernadero natural intens que frena la desliurança d'energia termica en l'espaci.

Image: Oswaldo Ordóñez (Orcoo)

Aquestes gases contribuisson a l'isolament de la superfícia terrèstre contra las pèrdas de calor, qualquarren que poiriá se comparar amb una manta aislante sobre un lièch, per donar un exemple practic qui que siá. Sens aqueste efècte invernadero, las temperaturas en la superfícia de la Tèrra serián, aperaquí en promiei, 33°C mai freda.

Lo matematic francés M. Fourier (1827) aviá ja formulat l'ipotèsi d'aqueste efècte invernadero e, posteriorament, lo quimic suedés Svante Arrhenius (1896) o liguèt al cambiament climatic del passat. Lo scientific britanica G.S. Callendar (1938) foguèt lo primièr en afirmar que los èssers umans, efectivament, podián emetre de gases d'efècte invernadero en de quantitats sufisentas coma per provocar un calfament global significatiu.

Actualament, las mediciones demòstran que la concentracion de las principalas emissions de gases d'efècte invernadero, lo dióxido de carbono, s'es incrementat en 30% en comparason amb los nivèls de l'èra preindustrial, en granda part a causa de las emissions provenentas  de la combustión del carbon, del petròli e del gas natural per la generacion d'energia , aital coma per la deforestación. Las concentracions de las emissions d'autres gases d'efècte invernadero mai importants (per exemple, metano, óxido nitroso, ozono troposférico e de gases de sintèsis coma los fluorocarbonos) an aumentat tanben significativamente a causa de las emissions antropogénicas.

Los modèls climatics utilizats per realizar d'estimacions sus l'efècte invernadero an estiamdo que las temperaturas serián màgers sobre la tèrra que sobre la mar, en las latituds nautas qu'en de latituds mai bassas e que serián mai importantas pendent l'ivèrn que pendent l'estiu.