M. Night Shyamalan: Un torn radical

Imprimeix Correu electrònic
Divertiment - Cinèma
divendres, 6 d'agost de 2010 19:59

Conclutz uèi l'especial que pendent tres setmanas ai consacrat a M. Night Shyamalan, Amb una analisi a las siás doas de darrièras pelliculas (se comptam pas “The Last Airbender”). S'en lo primièr post vegèrem lo sieu meteórico ascens al cèl de la reputacion, e en lo segond vegèrem la siá particulara manièra de tractar de tèmas transcendentales, analisarem uèi lo torn radical que li donèt a la siá carrièra tre “Lady in the Water”.

Se plan fins a alavetz Shyamalan èra conegut per los sieus torns de guidon a darrièra ora, amb “Lady in the Water” e “The Happening” se desbrembèt de çò que dempuèi primièra ora èra estat “marca de l'ostal”. Tal còp pr'amor que las istòrias o avián de besonh pas, tal còp per ensajar carar la boca a totes es quaus li acusavan de basar totas las siás pelliculas en un estonament final.

La causa es que dempuèi “Lady in the Water”, Shyamalan ensagèt demostrar qu'èra qualquarren mai qu'un bon inventor de fins estonantas. Per qualqu'uns, tan sol demostrèt çò qu'ensajava negar, per unes autres, lo sieu cinèma va fòrça mai ailà d'aqueste final estonament, e aquestas doas pelliculas son bona mòstra d'aiçò. Començam… o dich, fenissèm (aqueste especial).

“Lady in the Water”

Sèm tal còp davant lo màger fracàs de public d'una pellicula de Shyamalan. Un còp mai, a lo mieu semblar, per una dolenta publicitat e unas expectativas pas cossent damb lo produch que lo director ofrissiá.

“Lady in the Water” Es la primièra pellicula “made in Shyamalan” que garda pas un torn final estonant. Tal còp per aquò fòrça sortiguèron del cinèma decebut. Çò Que Shyamalan ofrís en “Lady in the Water” es pas mai qu'un conte infantil dels de tota la vida, una “Bedtime Story” en tota nòrma, mai prèpa a “La princessa promesa” o “L'istòria interminabla” qu'a los sieus primièrs films.

Lo problèma (o la vertut, segontes se garde) de “Lady in the Water” es justament eth quau flagela la filmografía de Shyamalan désde los sieus començaments, eth quau es estat, mai ailà dels finales estonaments, lo grand sagèth d'autor del director: Las siás pelliculas semblan una causa, mas son una autra fòrça distinta. Pr'amor que mai ailà d'un conte de fadas, qu'o es, e amb totas las de la lei, “Lady in the Water” es una excellenta fábula metalingüística sobre la natura de la narracion, los arquetipos e de mecanismes de las istòrias (pas en vano la protagonista se sona Story) e lo papièr de l'autor cossí mesías d'un mond encantat.

A Shyamalan li encanta comptar d'istòrias, es un narrador nato, e aqueste es lo tèma de “Lady in the Water”: las narracions, los contes, la siá origina e implantacion culturala, la siá tradicion orala… E per aiçò, brica qu'enquadrar lo sieu discors justament dins un conte. Un conte, en efècte, qualquarren megalómano, qualquarren egocéntrico, un conte que Shyamalan daissa en el pas de se gardar l'ombligo. Mas es çò que passa quand un autor decidís parlar de se meteis, lo sieu film acaba en essent, per natura, un exercici onanista. Siatz ja aqueste autor Fellini, Moretti o Woody Allen. O Shyamalan.

Aguès cambiat qualquarren que lo personatge de Vick Ran foguèsse pas estat interpretat per Shyamalan? Probablament, òc. La pellicula auriá ganhat a un actor almens decente (Shyamalan coma actor val pas brica) e la critica pas se li aguès pas tan dessús. Malgrat aiçò lo sens de l'istòria foguèsse estat exactament lo meteis: Lo narrador, l'autor de las istòrias, es quién salva lo mond. Es el eth quau a lo don de crear d'istòrias. E çò es justament çò mai polit de crear, saber que lo fruch de lo tieu trabalh pòt, en qualque moment, li cambiar la vida a quauquarrés.

Escarte de lo sieu messatge, de lo sieu discors, la pellicula a la miá opinion fonciona a la perfeccion coma un conte “estranh”. Un conte per de mainats dempuèi lo ponch de vista d'un adult. Cap aicí destacar l'excellent trabalh de Paul Giamatti, coma la guida esperitala d'un grop de gents que li a d'a el convéncer de qualquarren de çò qu'el meteis es pas convencut.

Se “Lady in The Water” foguèsse estat adaptada en un entorn de “capa e espasas”, comptariá uèi jorn amb un milion de fans, e seriá fòrça considerada. Shyamalan S'arriesgó en adaptant una istòria magica, un discors sobratz lo fach de comptar d'istòrias, en un blòc d'apartaments contemporaneo, que fonciona coma la tipica pichona aldea d'un conte infantil, que tot es en el possible.

“Lady in The Water” Es la barreja perfiècha entre cinèma adult e conte infantil. Objectiu prèp al qu'aguèt Spike Jonze amb lo sieu “Where the Wild Things Are”, e mai se amb un look visual fòrça distinto, basat en l'excellenta fotografia d'un excéntrico cossí Christopher Doyle. Tà ièu, fonciona perfièchament coma conte infantil, amb lo sieu moraleja inclusa que totes avèm un papièr en aquesta vida. Coma exercici cinematografic metalingüístico me sembla encara melhor. Coma pellicula de suspense, o mistèri, logicament, suspen.

“The Happening”

Après lo varapalo que supausèt que granda part de public e critica sabès pas avalorar “Lady in The Water”, Shyamalan decidiguèt, en partida, tornar per lo sieu ancian camin, e decidiguèt o far sens se preocupar en excès. “The Happening” Es una pellicula “seria B” dins la filmografía de Shyamalan, una pellicula que tracta pas que d'esvagar, e qu'en d'escasenças, o atenh amb creishes. Lo principal problèma de “The Happening” es que Shyamalan se desbremba d'èsser el meteis. E en aqueste maridi l'istòria personala dels protagonistas es fòrça, fòrça loisha, es mal comptada e es, en d'escasenças, carente d'interès. Disi per aquò çò de “seria B”, pr'amor que Shyamalan se preocupa mai de nos comptar qué passa amb L'incident”, de nos mostrar una seria de violentas, originalas e excelentemente plan de rodadas mòrts, que de li donar als sieus personatges una istòria interessanta.

Es aital coma cal veire “The Happening”, coma una simpla cinta d'entretenimiento, qu'un grop de personatges se vei en el acaçat per una menaça exteriora, al mai pur estil del genre catastrofista. Que la natura de dicha menaça t'agrade o t'agrade pas, te convenca o pas, depend de cada espectador, e justament d'aiçò depend que t'agrade o pas la pellicula.

Shyamalan Es estat conegut totjorn coma “lo director de las fins”. Malgrat aiçò “The Happening” es la pellicula amb lo melhor principi de tota la filmografía de Shyamalan. Amb la sequéncia de Centrala Park e la dels obrièrs l'espectador se demòra tustat al sèti sens s'ausar ni a respirar. Acte seguit a aqueste prometeire principi, Shyamalan nos desvelha tota la trama de la pellicula en una sola frasa. La ditz òm de los sieus alumnes a un Mark Whalberg qualquarren que de costum: “Es un acte de la natura qu'arribarem jamai a comprene”. Es pas edart qu'aquesta meteissa frasa, mot per mot se repetisca a la fin de la cinta en boca d'un analista.

Shyamalan A lo sieu discors clar: Nos cargam la planeta e qualque jorn aqueste s'encargarà de nosautres. Aqueste messatge impregna tota la pellicula. I a pas trapèla, ni carton. Es una pellicula cent per cent sincèra. Dempuèi un primièr moment te ditz que son las plantas las colpablas. Abans de cada suicidi i a totjorn un plano d'un arbre o arbusto bandejat pel vent. Granda part de la fugida dels protagonistas es rodada en planos basses amb de plantas en primièr tèrme. E se vòles saber la causa de tant desastre, après la mòrt de l'òme a de mans del cortacésped un aficha qu'anóncia una urbanizacion o daissa plan clar: “O te meritas”. Brica en lo cinèma de Shyamalan es casual. En tot moment los personatges e l'istòria nos daissan clar qué passa. Per de moments aquesta insisténcia es quitament excessiva, e sembla que Shyamalan nos daissa clar qu'esperem pas òm de “las siás fins”.

Se vesèm la pellicula coma una istòria de catastròfas amb messatge ecologic, fonciona a la perfeccion. Qualques scènas coma la de l'iPhone (clara allusion a “Signs” ) o tot l'episòdi final amb la Sra Jones, son de moments de pura tension, fòrça plan amiadi. Pietat que l'istòria dels protagonistas siá pas a la nautor, e arribem jamai a entendre lo caractèr del personatge de Zooey Deschanel. En las scènas eliminadas del DVD trobam una convèrsa entre los protagonistas qu'ela li ditz en el a el que vòl pas aver de filhs pr'amor qu'o vei pas a el capaç de los protegir als tres. Pietat que foguèsse retirada del montatge final, pr'amor qu'amb aquesta aclaración la relacion entre eles e la pichona Jess s'entendriá .

Aital coma un acte final d'amor, que poiriá èsser estat totalament emotiu, se convertís en intrascendente per la fauta d'informacion qu'avèm dels personatges.

Totun, cal reconéisser en “The Happening” una cinta de genre mai ailà que quina autra que siá qu'aja fach lo sieu autor. Esvagada e sens de pretensions, amb un messatge clar e contondent (la sequéncia finala en París me sembla magistrala e consecuente amb lo rèste de l'istòria), mermada per unes personatges principales pauc definits mas, a lo mieu semblar, pro esvagada si que non d'esperas fòrça mai.

Fins a aicí la nòstra “Especiala envolopa M. Night Shyamalan”.
Uèi meteis s'estrea aicí dins l'estat espanhòl “The Last Airbender” que n'esperi que, almens, m'esvague. I a quién o aima, i a quién çò odia. Uèi meteis avètz pogut conéisser l'opinion de lo mieu companh Luis sobre lo director, en d'aspèctes similars a la miá, en unes autres fòrça distinta. Vòli per aquò fenir aqueste especial amb una enquèsta. Que vos sembla Shyamalan?

Que te sembla coma director M. Night Shyamalan?
  • Genial
  • Capaç de çò de melhor, mas tanben de çò de pejor
  • Dolent
View Results

M. Night Shyamalan: Un torn radical escricha en Extracine lo 6 August, 2010 per albertosantaella
Enviar a Twitter | Partejar en Facebook


Font

Trackback(0)
Comentaris (0)Add Comment

Escriu un comentari

security code
Escriu els caràcters de la imatge


busy