
Ièr divendres, 3 de febrièr, morie en Manhattan en actor nòrd-american Ben Gazzara, als 81 d'ans d'edat e causa d'un càncer de páncreas, tal e coma comunicava lo sieu avocat. Prèmi Donostia en 2005, foguèsse benlèu lo Festival de San Sebastián l'unic que rendèsse just aumenatge a un actor qu'es jamai estat nomenat a un Oscar, e mai se òc a tres Glòbs d'Aur, e mai se per de pelliculas per television, en fach òc atenguèsse un Emmy dels quatre que foguèsse per el nomenat. La meteissa suspicacia que Hollywood aguès cap a l'actor, l'aviá aqueste cap al cinèma enlatado que se fasiá ailà, çò que li amièc a bastir la màger part de la siá carrièra cinematografica en lo seno del cinèma independent.
Te dirai pas las pelliculas que refusèri pr'amor que diriás que soi un idiota. E ieu èra un idiota.
Actor del metòde
Alumne avantatjat de Lieg Strasberg, Ben Gazzara foguèt òm dels actors que demostrèsson que l'Actor’s Studio èra una de las grandas fabricas d'actors nòrd-americanes en la meteissa epòca que sorgiguèsson en el Marlon Brando o Rod Steiger. Coma eles, la siá primièra estancada foguèt los scenaris de Broadway, a on demostrès las siás grandas qualitats en la primièra representacion de l'òbra de Tennessee Williams La gata sobratz lo tet, al bòrd de Barbara Bel Geddes e dirigit pel director oficial del metòde: Elia Kazan. Nomenat en de divèrsas escasenças pel prèmi Tony, interpretariá de divèrsas òbras d'Eugene O’Neill, en mai de se prestar a participar en d'òbras independentas.

Sens luòc a de dobtes la siá collaboracion professionala mai notoria seriá era quau li jonheriá a John Cassavetes, al qui coneisseriá en lo rodatge d'If It’s Tuesday, This Must Be Belguim. Eth quau anèsse protagonista de Rosemarys Baby li convertiriá, al bòrd del recentament desparegut Peter Falk, en òm de los sieus actors fetiche. Posteriorament sonque serián considerables las relacions laboralas que mantendriá amb de cineastas coma Peter Bogdanovich o Pasquale Festa Campanille. Nascut en 1930 en Naua Yòrk, Ben Gazzara tend´ria ascendencia italiana, çò que li amiarie a desvolopar la siá carrièra cinematografica a caval entre Itàlia e los Estats Units.
Propiciaue lo climat per que un actor se sentiguèssi liure de donar çò que foguèsse (en se fasent referéncia a Casavettes), e se foncionava pas, doncas foncionava pas.
Dètz títols imprescindibles
E mai se debutès en lo cinèma amb The Strange One, en 1957, seriá una pellicula dirigida per Otto Preminger en 1959, era quau li fariá conegut pel grand public. Nomenada per sèt prèmis de l'academia, que s'inclutz entre el lo de melhora pellicula e amb una fabulosa banda sonòra de Duke Ellington, l'argument de la pellicula virava en torni a un assassinat comés per un tinent de l'armada qu'aviá fenit a sang freda amb la vida del violador de la siá esposa. Intensa e esmoventa, la pellicula se convertiriá en òm dels dramas judiciales mai interessantes del cinèma.
- Husbands / The Killing of A Chinese Bookie / Opening Night
Imprescindiblas son totas las collaboracions professionalas entre John Casavettes e Ben Gazara per çò que prepausam una session tripla. Estreada en 1970, Husbands supausa la pren de consciéncia de la pèrda de la joenessa de tres amics que s'amassan en l'enterrament d'una cambra qu'es mòrt a causa d'un infart. Sièis ans assumiriá après lo protagonisme absolut en The Killing of a Chinese Bookie que se convertís en el en un ex-veteran de la guèrra de Corèa que se vei obligat a cometre un assassinat per traire avance lo sieu salon de strip-tease de las Vegas. A l'an seguent e amb un personatge mai segondari que cedís tot lo protagonisme absolut a Gena Rowlands, barra la siá collaboracion amb Cassavettes amb Opening Night, l'istòria d'una actriz liurada al teatre qu'es emplàstic d'admetre qu'envejece e que se prepausa tota la siá trajectòria quand es testimòni de la mòrt d'una de las siás admiradoras.
- Saint Jack / They All Laughed
Lo compausant mai alternatiu dels cridats cineastas del Nòu Hollywood estreava en 1979 Saint Jack, que Ben Gazzara tornava en el a interpretar al proprietari d'autre establiment de dudosa moralidad. En aquesta escasença se tractava d'un burdel en Singapor que subreviviá sobornando a la policia, mas que se veirà en de grèus problèmas amb l'arribada d'un nòu inspector de policia. E cossent damb l'admiracion pel cinèma classic de Hollywood de la siá generacion, Peter Bogdanovich signava en 1981 un títol que cnjse rendiá plan tribut a una de las pelliculas mai interessantas d'Alfred Hitchcock, al se centrar en dos detectius qu'èran contractats per seguir a sendas d'esposas d'unes amics que creson que lor son desleiales, enamrándose cadun d'eles que li seguís a el. Mas benlèu They All Laughed foguèsse mai interessant per tot çò que succediguèsse a l'entorn sieu doncas se Ben Gazzara e Audrey Hepburn tornavan a trabalhar amassa après aver coincidit en lo rodatge de Bloodline, que propicièsse qu'aguèsson un affair amorós, en lo rodatge de la pellicula se produsiriá lo romance entre Bogdanovich e una de las siás actrices, Dorothy Stratten, que morie posteriorament en de tragicas circonstàncias a de mans de lo sieu marit, tal e coma se recree en Star 80, la pellicula de Bob Fosse.

- Storie Donèri ordinària follia
Ben Gazzara interpretava al poèta e escrivan charles Bukowski en l'adaptacion que Marqui Ferreri realizava de lo sieu roman autobiográfica. Ornela Mutti O Susan Tyrrell foguèron qualques de las actrices qu'interpretavan a la colleccion d'alcoolicas e extravagantes de femnas que se crosèsson per la vida de l'escrivan. Prèmi FIPRESCI en lo festival de San Sebastián, la pellicula s'auçariá amb quatre prèmis de l'academia italiana.
Un parelh d'ans abans de que lo cineasta italian Giuseppe Tornatore s'aucèsse amb l'Oscar mercés a lo sieu Cinema Paradiso, estreava Il camorrista, coneguda egalament per lo sieu títol internacional de The Professor. En ela Ben Gazzara interpreta a un reclaus que comença a se far respectar après desafiar a un cap de la camorra italiana màger qu'el. Dempuèi la preson “lo professor” organiza l'armada de la futura camorra italiana, a l'encòp que la siá sòr Rosaria, amb l'ajuda de lo sieu avocat, atenh que li trasladen dins un espital psiquiátrico, coma malaut mental, dempuèi a on se dona a la fuga.
En 1998 lo prestigiós dramaturg, scenarista e director nòrd-american David Mamet, li inclutz en lo despartiment de The Spanish Prisoner. Un thriller psicologic en torni a un jove qu'a inventat un nòu procediment a travèrs del que la siá entrepresa atenherà de grandes beneficis. Temeroso Que pòscan ensajar li panar la siá idèa, lo protagonista se precipita en un deliri paranoico que li amiarà a confóner fantasia e realitat.
En lo meteis an que trabalhava amb Mamet, rodava tanben para Vincent Gal, que debutava en la direccion amb Buffalo ‘66. Pellicula de culte qu'aglutinaba un despartiment de çò mai interessant que podèm en el en contracta a Christina Ricci, Mickey Rourke, Anjelica Huston o Rosanna Arquette. Sens dobte pas es un plat per totes los gostes, mas es clara la vocacion de lo sieu director que sembla emular los passes de John Cassavettes, doncas foguèsse tanben conegut actor abans de se póner darrièr de la camèra.

Soi entièrament segur qu'ai de besonh pas aportar cap donada sobratz la pellicula que Joel e Ethan Coen estreavan, tanben, en 1998. S'a simpla vista semblès que los directors de Fargo realizèsson un aumenatge similar al de Vincent Gal, çò cèrt es que la siá adaptacion en clau comica e contemporanèa de The Big Sleep, lor plaça en una tesitura similara a la de petera Bogdanovich e los cineastas del Nòu Hollywood, per çò que m'ausi a afirmar que lo sieu objècte de beneración èran pas cap d'aquestes cineastas, mas lo pròpri Ben Gazzara.
La culhita de 1998 proporcionariá encara a Ben Gazzara un títol tan estimulante coma Happiness, la tresena pellicula del genuino Todd Solondz, que s'auçariá amb prèmi en los festivals de Cannes e Toronto, entre d'autras reconeissenças. Ben Gazzara Interpretava un incomprendido cap de familha que distando fòrça d'èsser la tipica familha americana, çò mai probable es que siá mai comuna de çò que lo cinèma made in Hollywood nos vòl far creire.
En lo sieu enésima critica contra la societat nòrd-americana, Lars von Trier comptava amb Ben Gazzara pel fabuloso despartiment de Dogville. Lo cineasta mai controvertit de Dinamarca se despolhava de quinsevolhe artificio per se centrar unica e exclusivament en un tèxt que daissava pas mariòta amb cap. Amb una ponuda en scèna mai teatrala que cinematografica, nos comptava una istòria adaptada en çò mai prigond de l'Estat Jonhut, a on arriba una jove que fug de quauquarrés de qui vòl pas parlar. Après la siá trilogia emocionala, formada de Breaking the Waves, Idioterne e Dancer in the Dark, Lars von Trier iniciava una trilogia intellectuala qu'arribariá pas a completar, e mai se pas per aiçò daissa d'èsser interessanta aqueste títol qu'òm es en el convencut que Grace es una paura victima indefensa, del temps qu'unes autres veson pas qu'en ela a una masca despiadada e manipuladora.
Fòtos: Ballybane Esterprise Centre Entertainment & Stars Ciao Mpvie


