Finances

Aviam pas fenit de vos comentar la darrièra reforma laborala basada en lo Real Decrèti Lei de 3/2012 qu'entrèt dins vigor dins febrièr, quand ja lo pròpri Govèrn de l'estat espanhòl a presentat davant la Comission d'Emplec del Congrès unas vint-e-sèt d'esmenas sobratz lo contengut de la meteissa, mercés al supòrt de Convergéncia e Union, d'autres grops parlamentaris, o plan coma de simplas modificacions o aclaraciones al tèxt en vigor. S'aviá ja pro confusion al respecto, tornam coma totjorn a las caminadas, e se de çò que se tracta es de crear emplec estable e superar la crisi que patissèm, amb tanta esmena degun va ad a s'ausar a realizar de contractacions se cada tres de meses van variar las condicions.

Mas coma a totas las causas, cadun li trobarà lo sieu costat positiu o negatiu, nosautres anam ensajar èsser çò mai d'objectius possibles, e coma vos comentam al començament d'aquesta seria d'articles vos manténer informats en lo jorn a jorn laboral.

Esmenas aprovadas

Contracte per emprendedores: Poiràn unicament se celebrar mentre la taxa de caumatge davale pas de 15%, mas se modifica pas lo periòde de pròva d'un an. A pas caractèr retroactiu.

Contractes fixes discontinuos: Las entrepresas que mantengan en patron, entre los meses de març en novembre, als trabalhadors amb aqueste tipe de contracte gaudiràn de bonificaciones de fins a 50% en las quòtas a la Seguretat Sociala. Unicament valid per comèrci, torisme e ostalaria.

Contractes de formacion e aprendissatge: Poiràn s'acuélher a aqueste tipe de contractes aquelas personas que corsen encara la formacion professionala reglada, e lo limit d'edat s'aplicarà pas a aqueles en risc d'exclusion sociala.

Lo permís per la formacion: Aqueste tipe de permises auràn de pas servir a que l'entrepresa permetètz als sieus trabalhadors se formar de cara a lo sieu unic benefici e doncas qu'ocupan, si que non qu'aurà de permetre qu'o complèten amb totes los esturments de besonh per que aquestes pòscan aquerir d'autras coneissenças de cara a ampliar los sieus orizonts laborales. S'amplie la durada d'aquestes permises de tres a cinc ans.

Licenciaments: Serà de besonh demostrar la casuda de las intradas en los comparant amb los dels meteisses meses de l'an anterior, e en mai presentar de comptes davant las autoritats competentas en la matèria. Aital meteis se faculta a aquestas a investigar de licenciaments que poguèsson se considerar exprés.

Personas en risc d'exclusion sociala: Se bonificará la contractacion d'andicapats, de victimas del terrorisme o de la violéncia domestica per que pòscan accedir a de luòcs de trabalh, plan adaptats o plan alunhats dins la siá abitança abituala.

Familiales d'autonòms: Aqueles que se donen de nauta en lo Regim Especial de Trabalhadors Autonòms per collaborar en una activitat familiala gaudiràn de 50% de bonificación en las quòtas los 18 de primièrs meses.

Licenciament per absentismo: S'elimina aqueste tipe de licenciament per aqueles trabalhadors que sofriscan de malautiás en dos meses consecutius, o per aqueles qu'ajan d'ausentarse del trabalh pel seguiment de malautiás grèus.

Jubilacions: Despareis la jubilacion forzosa a l'edat que marque l'acòrd, d'aquesta forma aqueles trabalhadors que complida l'edat se tròben capacitados per contunhar en lo sieu luòc de trabalh, e o desiren, auràn pas obligacion de jubilarse.

Trabalhadors del larèr: Se simplificarán los tramits, e a redusir la cotizacion dels meteisses, de cara a fomentar la contractacion dels meteisses.

Vos daissam amb un coriós vidèo.

Images | LaMoncloa

d'Autre dels grandes cambiaments que nos ofrís la nòva reforma laboral es lo referent al tèma dels licenciaments. En aqueste article anam tractar de daissar clar çò que tre serà ara lo pan lo nòstre de cada jorn en los diaris e las notícias, doncas que mercés a la grèu crisi que sofrissèm fòrça entrepresas veiràn lo cèl dubèrt per aliviarse de cargas economicas, sens atier a la productivitat o antiquitat de los sieus trabalhadors. Aquestes cambiaments van afectar tant a las las entrepresas publicas coma a las privadas amb cèrts matises sustot en la publica.

Abaratamiento Del licenciament

De forma generalisada lo licenciament per de causas objetivas consideradas  procedentas, coma per exemple la disminucion d'intradas de l'entrepresa,  passa tre ara una cuantía de 20 de jorns per an de trabalh amb pique de 12 mensualidades, e en lo cas en que lo trabalhador recorra lo licenciament e aqueste se considère improcedente per un jutge serà de 33 jorns amb un maximal de 24 mensualidades. D'aquesta forma desparece, supausadament, la modalitat, en fòrça escasenças fraudulenta, de pactar un licenciament exprés que l'entrepresa donava en el lo vist bon a la procedéncia del licenciament, se pagava se pactava amb lo trabalhador al trabalhador una cuantía mendre dels 45 de jorns per an amb un maximal de 42 mensualidades, e se redusissiá lo patron sens màger problèma. Es de supausar que se seguirà amb aquesta practica, doncas que qui fa la lei fa la trapèla, e çò de meteis se poirà far amb lo de 33 jorns.

Trobam pas tanben en aqueste tèma amb un cèrt regim diferenciador que se contempla en el que las indemnizacions pels contractes signats amb anterioritat a l'intrada en vigor de la lei l'indemnizacion per licenciament se calcularà doblemente:

• Pel temps trabalhat amb anterioritat se serà al calcul dels 45 de jorns qu'establissiá l'anteriora lei.
• Pel temps trabalhat a posteriori se serà a çò qu'establís la nòva.

E un darrièr matís, en lo cas de s'aplicar aqueste regim lo calcul sobratz 42 mensualidades sol serà valid per aqueles que los ajan trabalhats.

En çò que tanh a las entrepresas publicas auràn de seguir los meteisses critèris, excepto pels foncionaris de carrièra, e coma en aquestas es malaisida plasmar cuales son las causas objetivas bastará amb qu'aquestas pòscan demostrar qu'an sofèrt un deficit budgetari pendent tres trimèstres contunhats.

Los licenciaments per absentismo se veson tanben afectats per aquesta nòva lei, doncas que cnjse amb anterioritat a ela èst se computava coma l'abséncia al luòc de trabalh 20% de jorns en dos meses seguits o 25% en quatre al cors de l'an, tre ara sonque s'auràn en compte las fautas del trabalhador que l'entrepresa consideratz apertientas.

En çò que tanh a la bassa per malautiá comuna o accident pas laboral poiràn tanben èsser causa de licenciament amb una l'indemnizacion de 20 jorns per an.

Màger facilidad pel licenciament

A l'ora de donar comjat los empresaris o auràn mai facil, doncas que serà pas de besonh demostrar que se tròba en de pèrdas, mas simplament allegar la disminucion de las intradas pendent nòu meses consecutius, per poder donar comjat als sieus trabalhadors amb las condicions abans mencionadas de 20 jorns per an e pique de 12 meses. En mai ja las entrepresas auràn de pas comptar amb autorizacion oficiala del Ministèri de Trabalh per començar un ERE (Expedient de regulacion d'Emplec) que pòsca afectar a granda part del patron. Al trabalhador li demorarà pas que la via judiciala se suspècta que s'an amañado los comptes e que se considère un licenciament nul.

Vos daissam amb un vidèo qu'analisa la reforma laborala.

Images | LosMercados Desdeunahabitacióndesordenada de Negòcis

A manièra d'entratge, en aquesta pichona guida que vos anam presentar sobre la reforma laborala qu'entrèt dins vigor dins l'estat espanhòl en febrièr d'ongan (Real Decrèti Lei 3/2012). Vos remembrar qu'es la segonda que nos li afrontam a el en mens d'un an, doncas que l'anteriora foguèt en lo mes de junh de 2011, e quand encara pas aviam digerido la primièra arriba aquesta per nos complicar un pauc mai lo  tèma. En aquesta seria d'articles tractarem de vos daissar clares las principalas novetats de la Reforma laborala 2012, per unes estupendas e per unes autres desastrosas, e los actualizarem a mesura que se produsiscan de novetats.Començarem amb lo tèma de la contractacion laborala, qualquarren qu'a totes nos interèssa donat qu'amb l'anautita taxa de caumatge qu'avèm avèm d'èsser plan informats en lo supausat de trobar trabalh.

Contracte de trabalh indefinido de supòrt als emprendedores

La primièra que nos trobam es la creacion d'un nòu tipe de contracte indefinido per pymes que supèren pas un patron de cinquanta trabalhadors. Las entrepresas que contracten trabalhadors jos aquesta nòva modalitat obtendràn importantas bonificaciones en lo pagament de las quòtas a la Seguretat Sociala e tanben importantas deducciones fiscalas. Amb aqueste esperit d'apiejar a las pichonas entrepresas a fomentar la siá productivitat sens besonh de cargar amb de còstes tròp anautits, lo govèrn preten estabilizar los luòcs de trabalh e aliviar lo caumatge. Las caracteristicas basicas d'aqueste tipe de contracte son:

• de Trabalhadors inscriches en lo Burèu d'Emplec.
• A d'èsser per temps indefinido e a jornada complèta, e amb un periòde de pròva un an (mesurada aquesta darrièra fòrça polemica e que ne tractarem en d'autre article)
• Lo trabalhador emplegat de demorar en l'entrepresa almens tres ans, si que non aquesta aurà de reintegrar las quantitats percebudas o dedusidas de la part de las administracions publicas.
• A de se manténer l'emplec del trabalhador contractat almens 3 ans dempuèi la data de l'inici de la relacion laborala , dins lo cas d'incompliment d'aquesta obligacion se procedirà al reintegro dels incentius aplicats. Se lo periòde arriba pas als tres d'ans per mòrt, incapacitat, bassa volontària o jubilacion serà pas d'aplicacion lo reintegro.
• Poiràn pas s'acuélher a el las entrepresas qu'a l'intrada en vigor d'aqueste real decrèt qu'aguèsson procedit a de licenciaments collectius o per de causas objetivas declaradas judicialmente coma improcedentes.
• Las deducciones fiscalas se fixa en 3.000,00 èuros en l'an de contractacion pel primièr trabalhador contractat mendre de 30 ans. Se se contracta a un desempleado que crube la prestacion l'entrepresa se poirà dedusir la mitat de çò que li demòre al trabalhador per crubar en los seguents dotze meses, cada còp que se compliscan unes determinats requisits que lo trabalhador aja crubat coma el almens tres meses la prestacion. Autra opcion, e de forma volontària e pactada amb l'entrepresa, lo trabalhador poirà coma el seguir en crubant 25% de la prestacion e lo sieu salari de trabalh que li'n serà restat çò que contunhe de crubar del SEPE.
• Las bonificaciones de la Seguretat Sociala s'apliquèsson pendent 3 ans per de trabalhadors inscriches en lo SEPE. Se se contracta a de joves d'entre 16 e 30 ans son pel primièr an de 1.000,00 èuros, lo segond an 1.100,00 èuros e lo tresen an 1.200,00 èuros. Per las personas contractadas màgers de 45 ans e consideradas estancadas de longa durada ascienden a 1.300,00 èuros  per an; en lo cas d'èsser de femnas en d'entrepresas a on sián pas çò pro representat la quantitat aumenta a 1.500,00 èuros.

Contractes per la formacion e l'aprendissatge

Aqueste tipe de contracte a coma objectiu aténher la qualificacion professionala dels trabalhadors sens que per aiçò ajan de daissar de trabalhar. La formacion que recépia lo trabalhador aurà d'èsser que reconeis dins el lo sistèma estatal d'emplec, e realizada en qualque centre oficial, o plan en la meteissa entrepresa s'aqueste compte amb personal qualificat e d'installacions avientas. Las siás caracteristicas mai importantas son:

• Los contractats an d'èsser dins una franja d'edat d'entre 16 e 24 ans, e pas comptar amb la qualificacion de besonh per exercir lo sieu trabalh. Se poirà tanben aplicar als mendres de 30 ans fins que la taxa de caumatge davalatz a 15%. Aquò es pas aplicable ni a andicapats ni a d'estudiants que sián immergits en de projèctes d'emplec.
• Lo contracte aurà de se concertar per un minim de 1 an e 3 de maximal, e mai se mejançant acòrd collectiu poirà se cambiar la siá durada. Tanpauc aqueste ponch es d'aplicacion per d'estudiants que sián immergits en de projèctes d'emplec.
• Lo temps de trabalh poirà pas superar 75% o 85% de la la jornada maximala d'oras laboralas que fixe l'acòrd. Aquestes trabalhadors poiràn pas realizar ora extras, salvi en qualques supausats.
• Un còp finalizat lo contracte, lo trabalhador pòt pas èsser de nòu contractat amb aqueste tipe de contracte per exercir las labores que constavan coma d'aprendissatge, mas se para d'autras distintas.
• Los trabalhadors amb aqueste tipe de contracte crubaràn un salari proporcional a çò que se fixe en acòrd en basa al percentatge de temps trabalhat. Poirà jamai èsser mens del SMI.
• L'entrepresa veirà redusidas en 100% la quòta empresariala dels trabalhadors amb aqueste tipe de contracte, a la Seguretat Sociala per totes los sieus concèptes s'a un patron de mens de 250 trabalhadors, e de 75% se los supèran. Se se produsisson de prorrògas en los contractes s'aplicarà tanben çò d'anterior.
• S'aqueste tipe de contracte se convertisson en indefinidos l'entrepresa se veirà bonificada pendent un an en 1.500,00 èuros per òme e en 1.800,00 per femna.

Autras novetats sobratz la contractacion laborala seriá la proïbicion d'encadenar los contractes temporales mai de dos ans e que los trabalhadors contractats a temps parcial poiràn realizar d'oras extraordinàrias. Vos daissam amb un vidèo.

Images | de Negòcis Iberblog