FONCIONARIS e IMprendedores (II): de perfils publics

Image de l'autor

Fa 11 jorns parlam en TcBlog dels rèptes de l'administracion publica e los sieus gestors, coma l'Open Government, e de cossí melhorar l'escota, la participacion e la difusion. Nos centrarem uèi en los trabalhadors publics: identitat, de relacions e qualques exemples utils.

La participacion de detlos trabalhadors publics en las rets socialas es un afar uèi aparentament indiscutible pel futur de las nòstras administracions en de tèrmes tantes de motivacion intèrna coma d'eficacitat, eficiéncia e qualitat de la prestacion del servici a los ciutadans.

Pas totas las organizacions, malgrat aiçò, sabon de forma exacta cossí abordar dicha preséncia. Quitament aquelas que fa temps decidiguèron aver vida institucionala clara en de plataformas socialas e que, en teoria, an desvolopat una cultura corporativa 2.0, veson encara uèi gaireben amb terror l'emplec en lo burèu de servicis coma Twitter o Facebook. Unas autras, fòrça, demasiadas… dirèctament o restringen.

Antonio Galindo, òm dels abituals d'aquesta particulara globosfera, avertissiá recentament de la gelosiá que fins a la data lo sector public a tractat amb el dins e fòra de lo nòstre país de controtlar lo tipe d'informacion e los contenguts accessibles a travèrs d'Internet als nòstres foncionaris e de trabalhadors parions. O an fach amb el, quitament, mejançant rígidas e d'incomplètas guidas d'emplec de la Web 2.0 que, curiosament, pretenián trincar òm lança en favor dels mejans socials en l'Administracion.

Andrea Donèri Maio, una de las referéncias mai recomendables per comprene lo nòu scenari public-tecnologic que s'es dobèrt en aquestes ans, dona responsa a aqueste panic atávico de los nòstres gestors e governants e aumentat, en los darrièrs tempses, per un marrit sens de l'austeridad. L'explicacion es simpla:

las rets socialas son poderosas mercés als trabalhadors que las usan, pas a l'organizacion.

Amb tot, es evident que los trabalhadors e de gestors publics an d'aver en compte qualques recomandacions basicas d'emplec que, tant coma protegir la siá identitat digitala e la de la siá administracion, favoriscan una interaccion mai leiala e satisfasenta amb los ciutadans. Carlos Marcos apuntava fa d'escassas datas qualques de las mai importantas:

1. Èsser especifics: usar de donadas qu'apiegen lo cas de negòci.
2. Èsser realistas: identificar las mancas que pòt o pas resòlver lo social mièja.
3. Èsser mensurables: identificar d'objectius medibles de l'emplec de las rets socialas.
4. Èsser complementaris: integrar l'interaccion 2.0 en l'estrategia globala.
5. Agir estratégicamente e avalorar lo contèxt: los objectius, los mejans e las personas de participantas, aital coma los beneficis esperats e los risques assumits –mai que mai los de proteccion de donadas e seguretat de l'informacion-.

La seguretat es pas, de quina forma que siá, un afar mendre. Sonque unas bonas indicacions pòdon ajudar a que lo foncionari perdètz tanben la siá temor a utilizar Internet per las siás relacions personalas e professionalas (o ambedoas a l'encòp), dins e fòra del trabalh.

David Eaves, d'autra granda referéncia del contorn public nòrd-american, comenta de manièra resumida los conselhs al respecto contenguts en lo document sobratz emplec de rets socialas editadas pel Servici Public de la Columbia Britanica (Canadà):

• Èsser al tant de la politica de seguretat e de las nòrmas de proteccion de donadas personalas.
• Familiarizarse Amb la filosofia de trabalh de la pròpria Administracion en matèria de rets socialas.
• Comprene las oportunitats qu'ofrisson los mejans 2.0, mai que mai de formacion e sensibilizacion.
• Generar confidança e credibilitat e pas descreditar al servici.
• Seguir los protocòus de participacion establida.
• Respectar los afars de  proprietatintellectuala.
• Evitar que los comentaris personals pòscan s'interpretar coma opinions autorizadas e representativas de l'Administracion.
• Agir amb imparcialidad en relacion amb las obligacions e de responsabilitats del luòc.

En Espanha, la darrièra proposicion sobratz de conselhs d'emplec de rets socialas pels trabalhadors publics es la realizada per la Xunta de Galícia a travèrs de detlo  Decrèt 201/2011, de 13 d'octòbre, que se soma a las popularas Guidas 2.0 dels executius autonomics de Catalonha e de detlo Bascoat, respectivament.

En definitiva, totas aquestas escomesas sobratz lo futur de la nòstra Administracion apuntan en lo meteis sens: una vocacion mai nítida, sincèra e prigonda per las personas, la siá creativitat e la siá potenciala de collaboracion.

Aital, tèsta a una concepcion dominante e centralizadora de l'activitat administrativa, an d'emerger necessàriament autentics “imprendedores” de çò de public: de trabalhadors, e de gestors que, parafraseando a Fernando Polo…

“… se conformen pas amb l'òrdre establit, decidissètz se complicar la vida e cambiar las causas. Cambiar lo mond… dins d'estructuras aparentament immobilas cuya inèrcia es encara màger que la siá complexitat”. 

Sonque en aqueste scenari disruptivo poirem nos sentir vertadièrament aliadi de las nòstras administracions… sonque en aqueste espaci de participacion contínua e de socialización dels servicis poirem trobar d'arguments sufisents contra la “irrelevancia de çò de public” que nos n'avertisson @andresnin e Enric Uberta… contra aquesta hegemonía de la burocracia que revoltariá uèi al quite Max Weber.

Images de l'autor