de Nòus esturments de marqueting en de rets socialas: “quid pro quo” virtual

Fa ja temps que sabèm que las rets socialas son pas las nòvas Eldorado de la publicitat online.

La multimillonaria crompa de MySpace de la part de News Corp en 2005, o lo subsiguiente acòrd entre Google e MySpace que Google gestionariá per el la publicitat en dicha ret sociala en escambi de 1000 milions de dolars (e qu'expirará en junh d'ongan) èran basats en unas ipotèsis que se son pas complits: la publicitat en de rets socialas arribariá a èsser e mai mai efectiva e rendabla que la publicitat contextual en Google.

A fòrça llovido dempuèi alavetz, e a la decepcion dels primièrs moments seguiguèt una fasa d'experimentacion que los expèrts en marqueting cercan en el de nòvas formas de se ligar als sieus potenciales clients.

En post anteriors comentàvem la granda oportunitat que los videojòcs supausan per l'entrepresa del XXI, e destacàvem a Farmville coma un veritable fenomèn social, amb mai de 60 milions de jogaires actius.

Aquesta nòva “plataforma” presenta una increible oportunitat pels anonciaires, e pas a travèrs d'advergaming (publicitat en de videojòcs) tradicional, mas per l'interès de fòrça de los sieus jogaires de s'implicar en “d'accions de márketing” en escambi de devisa virtuala qu'aquerir de nòus elements del jòc.

Es amb el qualquarren que Zynga (l'entrepresa desarrolladora de Farmville entre d'autres fòrça jòcs) amie en fasent dempuèi fa unes meses, siá ja amb de fins purament lucratius o per requectar fons per Haiti: en aqueste darrièr cas, los jogaires crompavan amb de sòus reales obletos virtuales (una espècia de maiz blanc especial, o un tractor per la siá granja) e los sòus requectats se destinèt per la reconstruccion del país.

(E mai se pas totas las accions de Zynga son estats tan “desinteresadas”. Qualques de las siás accions de márketing an traspassat los limits de çò d'acceptable, en creant una granda polemica al respecto.

Un recent estudi realizat per Comscore indica qu'aqueste tipe de publicitat a una acceptacion fòrça nauta entre los usatgièrs d'aqueste tipe de jòcs: en fach, mai de la mitat dels jogaires d'aqueste tipe de jòcs socials serián dispausats a completar una accion de marqueting en escambi de recebre devisa virtuala. Aquesta “accion de marqueting” poiriá èsser ramplir un cuestionario, veire un vidèo publicitari, realizar una suscripción o crompar en un establiment online.

En d'autre estudi menat a tèrme per la companhiá, s'ofriguèt a una seria de jogaires que jamai abans avián fach una crompa online, veire un vidèo publicitari en escambi de de sòus virtuales. 10% que ne contemplèron dich vidèo (e que coma disèm avián pas crompat abans online), realizèron almens una crompa dins internet en los 7 de jorns seguents al visionado, motivats pel meteis.

Sens dobte qu'aqueste marqueting “quid pro quo”, que tant anonciaire coma consumidor sorton en el beneficiadi, es un territòri a explorar per las grandas marcas, doncas que venon a apondre un element diferencial a la publicitat en de rets socialas.

Coneissètz d'autres exemples interessantes de publicitat innovadora en de rets socialas? Se vos plai…
_______________________________________________________________________________

Jose Antonio Gallego es responsable de comunitat del BBVA. Fondador e president de l'Aerco e ponente abituala en d'eveniments sobratz innovacion, web 2.0 e de comunitats online. Pòdes li seguir en lo sieu blog e en twitter .