Jorn Internacional de la Privacidad: en Lutant contra la retenguda de donadas dins tot lo mond

Aqueste 28 de genièr, lo Jorn Internacional de la Privacidad [en] cruba un sens especial. Nombroses païses de tot lo mond [en] celèbran aqueste jorn amb de divèrses eveniments. Dempuèi la Fondacion Frontièra Electronica (EFF, per las siás siglas en anglés) demandam dins los govèrns que revoquen los plans de retenguda obligatòria de donadas [en]. La retenguda obligatòria de donadas empedís que quin individu que siá mantenètz lo sieu anonimato, çò qu'es vital pels informantes, d'investigadors, de jornalistas e pel discors politic. Muchísima Gents poiriá se convertir en victima potenciala d'abuses en çò que seriá una violacion dels dreches e las libertats de totas las personas. Per aqueste motiu, s'auriá de refusar aquesta mesura.

—

Fa sièis ans que l'Union Europèa aprovèt la controvertida directiva sobratz la retenguda de donadas. Inventada per l'UE e fòrça criticada per poderoses lobbies del govèrn d'Estats Units e lo Reialme Jonhut, aquesta lei de vigilància en massa obliga als provedidors d'Internet a apletar e reténer las donadas relativas al trafic que revèlan quién se comunica amb quién per corrièr electronic, telefòn, o a travèrs de de messatges de tèxt, en inclusent la durada de dicha comunicacion e l'ubicacion dels usatgièrs. Aquestas donadas se proporcionan sovent a las autoritats amb de fins policèras. Los europèus an criticat tanben aquesta directiva que, an darrèr an, a inspirat qualques de detlas màgers protèstas callejeras contra [en] la vigilància excessiva.

La Comission Europèa a començat a preparar [en] la defensa d'aqueste controvertit plan de vigilància en massa, e mai se es estat fins ara emplàstica de demostrar que la directiva siá de besonh o proporcionala. Per que la directiva siá legala en l'UE, tota limitacion del drech a la privacidad a de [en] èsser “de besonh” per aténher un objectiu d'interès general e “proporcional” a dich objectiu. Aquò es fòrça important per garantir que lo govèrn adòpte pas mesuradas drásticas per solucionar un problèma que se poiriá resòlver d'una manièra que perjudicièsse en mens mesurada las libertats civilas. Malgrat aiçò, la Comission a defendut [en] que totes los emplecs de las donadas apletadas illustran la “validitat” de la directiva. Aquò complís pas amb l'estandard legal. En luòc d'aiçò, la Comission auriá de proporcionar de pròvas [en] que davant la fauta d'una lei de retenguda obligatòria de donadas, las donadas de trafic que determinarián l'investigacion d'un “delicte grèu” seriá pas disponibla per las autoritats.

Malgrat los esfòrces de la Comission Europèa per manténer la directiva tala e coma es, una carta filtrada [dins] confirma que li resulta pas facila trobar de pròvas del “besonh” d'un plan de retenguda de donadas en l'Union Europèa. En mai, se li es pas en donant la sufisenta importància al fach qu'existisca pas cap sistèma de supervision que permeta als ciutadans controtlar l'impacte del programa sobratz los sieus dreches de privacidad. Benlèu, la donada mai inquietante, corroborat per la carta, es que los provedidors del servici son ja estats almacenando de messatges instantáneos, de chats, de cargas e de descargas. Aqueste tipe de recopilación de donadas es pas inclús en la directiva. Per d'autra part, la carta soslinha que d'actors “pas identificats” cercan ampliar los emplecs de la directiva per que incluga l'enjuiciamiento de la violacion dels dreches d'autor e las “descargas illegalas”. Doncas qu'aqueste es pas un delicte grèu, es pas inclús en la directiva.

Davant aquesta filtración, l'iniciativa europèa de Dreches Digitales (EDRI) declarèt [en]: “Lo document filtrado mòstra que la Comission, a pesar que pòt pas provar ni lo besonh ni la proporcionalidad de la directiva sobratz la retenguda de donadas, contunha de l'apiejar.” Dicha carta revelèt tanben que la Comission Europèa avalora la possibilitat d'esmendar la directiva e a encargat un estudi de la preservacion de donadas en l'UE e dins tot lo mond. Cossent damb la carta, aqueste estudi serà complèt en mai de 2012.

Acabar amb la retenguda de donadas: de Provocacions Constitucionalas

Los tribunals constitucionales an començat a aquerir importància a l'ora de jutjar la legalitat d'aqueste plan de vigilància en massa. En una decision aclamada per de defensors privats, lo Tribunal Constitucional chèc declarèt [en] en març de 2011 que la lei chèca de retenguda de donadas èra pas constitucionala. Anteriorament, aqueste meteis mes, lo meteis Tribunal asestó un còp important [en] a la retenguda de donadas a l'anullar part del Còdi Procesal Penal qu'auriá permés l'accès de las fòrças de la lei a las donadas almacenados volontàriament pels operadors. Çò Qu'es mai important, lo Tribunal chèc utilizèt un lengatge fòrça convincente per exprimir l'importància de la proteccion de donadas de referents al trafic. Lo Tribunal declarèt que la recopilación de donadas de trafic e de donadas de comunicacion donavan gatges legales identics, doncas qu'ambedoas an la meteissa “intensitat d'interferéncia.”

Poiriam pas èsser mai d'acòrd. Las donadas d'aquesta natura requerisson mai proteccion, pas que s'aja un accès complèt a eles. Las gents auriá de pas aver de se preocupar sobratz s'un tipe d'informacion privada es mens protegit qu'una autra. Jan Vobořil, de Iuridicum Remedium [en], que liderèt la denóncia contra la lei chèca de retenguda de donadas, diguèt a l'EFF:

Ieu creï qu'ambedoas decisions ajudaràn a garantir que la nòva legislacion mantenga las meteissas restriccions qu'existisson a l'ora de punchar lo telefòn, coma per exemple que se garantisca als ciutadans la privacidad de las donadas quand lo govèrn accedirà a eles, l'obligacion d'informar als usatgièrs sobratz l'emplec de las siás donadas, eca.

Autres tribunals de divèrses païses membres de l'UE se son prononciats tanben sobre l'ilegimitidad de las leis de retenguda de donadas. En 2009, lo Tribunal Constitucional romanés refusèt [en] l'imposicion d'un ample programa de retenguda de donadas en desvolopament. Lo Tribunal soslinhèt que la retenguda obligatòria de donadas anulla la pressumpcion d'innocéncia de sòrta que se considèra a totes los romaneses coma potenciales suspèctes. Malgrat la decision d'aqueste tribunal, un nòu borrolhon de projècte de lei sobratz la retenguda de donadas s'introdusiguèt [en] dins lo Parlament, mas lo Senat la refusèt fin finala a de fins de 2011.

En març de 2010, un Tribunal alemand declarèt [en] anticonstitucional la lei alemanda de retenguda de donadas. Lo Tribunal ordenèt que s'eliminèsson totas las donadas almacenados e afirmèt que la retenguda de donadas podiá “provocar l'amenazadora sensacion d'èsser observat, çò que pòt amendrir la percepcion objetiva dels dreches basics de la persona en fòrça senses.” La demanda l'interpausèron 34,000 ciutadans [en] a travèrs de l'iniciativa de AK Vorrat [de], lo grop de trabalh alemand que luta contra la retenguda de donadas.

En Irlanda, lo Tribunal consulta [en] lo cas que questiona la legalitat de la directiva europèa al Tribunal de Justícia de l'UE mercés a la denóncia de Digitala Rights Ireland [en]. Lo Tribunal irlandés afirmèt l'importància de definir “los limits legales legitimes de las tecnicianas de vigilància emplegada pels govèrns”, e soslinhèt que “sens los gatges legales sufisents, lo potencial per que ajan luòc cèrts abuses e d'invasions de l'intimitat es innegabla.” Los Tribunals de Chipre e Bulgaria [en] an declarat tanben anticonstitucional la siá lei sobratz la retenguda obligatòria de donadas.

La directiva europèa sobre la retenguda de donadas obliga dins los païses de membres de l'UE a l'incorporar a las siás respectivas leis. Per sòrt, fòrça païses de membres o an fach pas encara. La Republica Chèca, Alemanha, Grècia, Romania e Suècia an pas aprovat aquesta legislacion, malgrat l'insisténcia [en] de la Comission Europèa. En Àustria, la lei de proteccion de donadas entrarà dins vigor [dins] dins abril de 2012.  AK Vorrat Àustria [en] planea emplegar totes los mejans legales per questionar la legalitat de la directiva europèa. En mai, a enviat una peticion dins lo Parlament austriac en demandant [en] dins lo govèrn que lute contra aquesta mesura en l'UE e que revise tota la legislacion antiterrorista existenta. (S'ès austriac, signa la peticion en zeichnemit .at.) En Eslovaquia, l'ONG European Information Society Institute [en] s'opausa a la lei eslovaca sobre l'aplicacion de la retenguda de donadas.

Al meteis temps, de nombrosas organizacions de la societat civila desvolòpan de campanhas contra aquesta lei opresiva. La EDRI [en], amassa amb l'EFF e AK Vorrat [de], a lutat per revocar aquesta directiva europèa e per defendre la recopilación selectiva de donadas. L'EDRI a ja mencionat [en] amb anterioritat que Deutsche Telekom, una companhiá de telecomunicacions alemandas, utilizava ilegalmente las donadas de trafic de comunicacions e d'ubicacion per espiar a a l'entorn de 60 personas, que s'inclusián entre el de jornalistas, de directius e de caps de sindicats. Informèron tanben que doas grandas agéncias d'intelligéncia de Polònia usava las donadas de los sieus soscriptors per revelar de manièra illegala las fonts d'informacion dels jornalistas sens cap supervision judiciala. Aquestes son sonque qualques exemples que las politicas de retenguda de donadas an menaçat en el dirèctament los dreches d'expression e de privacidad de las personas.

Aquesta directiva es en el una menaça per la privacidad e l'anonimato dins Internet e s'es demostrat que constituís una violacion dels dreches de privacidad de 500 milions d'europèus. L'EFF, amassa amb l'EDRI, contunharà de lutar per la revocación de la directiva e en favor d'una recopilación selectiva de donadas de trafic.

La retenguda obligatòria de donadas en Estats Units

Dos projèctes de lei introdusida [en] dins lo Congrès d'EUA en 2009 aurián fach que totes los provedidors d'Internet e los operadors de ponchs d'accès a de rets WiFi lor calguèsse gardar un istorial dels usatgièrs d'internet pendent almens dos ans per facilitar las investigacions policèras. Cap dels dos passèt a èsser una lei. Qualques legisladors e oficiales de l'òrdre sostenon, malgrat aiçò, que la retenguda obligatòria de donadas es de besonh per investigar la pornografía infantila online e d'autres crims comeses per Internet. En genièr de 2011, lo Subcomité de Crim, Terrorisme e Seguretat Intèrna de la Camèra de Representantas d'EUA celebrèt una audiéncia [en] que se debatèt en el se lo Congrès aviá d'aprovar la legislacion qu'obligariá als provedidors d'internet e telecomunicacions a enregistrar las donadas de trafic dels usatgièrs. En mai de 2011, la H.R. 1981 [en], que requeririá la retenguda de dichas donadas de trafic, s'introdusiguèt dins la Camèra de Representantas. Aqueste projècte de lei contunha de se debatre e constituís una menaça per la privacidad e l'anonimato de totes los americanes. L'EFF s'es jonhut a de divèrsas organizacions de consumidors e que li lutan a el per las libertats civilas en s'opausant publicament [en] a la H.R. 1981. Jonh-te a l'EFF e ajuda-nos a acabar amb aqueste projècte de lei abans qu'o apròven. Pon-te en contacte amb lo tieu representant [en].

Katitza Rodriguez [En] es la directora del departament de Dreches Internacionales en la Electronic Frontier Foundation[en]. @txitua

Escrich per Katitza Rodriguez · Revirat per Candelaria Reymundo · Veire post original [en] · de Comentaris (0)
Partejatz-o: Meneame · facebook · twitter · reddit · StumbleUpon · delicious · Instapaper