Lo consentiment dels connectats en la ret - Nòva libre sobratz la lucha globala per la libertat dins Internet

Imprimeix Correu electrònic
Societat e Tu - Crítica Social
diumenge, 5 de febrer de 2012 13:01

Cossí nos asseguram qu'Internet evolucionatz d'una forma que siá compatibla amb la democracia? Donat lo fòrt empenga dels mejans socials als recents alzamientos en las regions d'Orient Mièg, en mai d'en d'autres luòcs, Cossí se cerciora la societat que los meteisses esturments son pas de trabalhadoras per la censura  e la vigilància governamentala (que recebon sovent mai qu'una modèsta ajuda de las companhiás de tecnologia occidentala)? E, fin final, Cossí podèm daissar de pensar en nosautres meteisses coma “d'usatgièrs” passius de la tecnologia, alloc de coma “ciberciudadanos” que prenon possession e responsabilitat sobratz lo nòstre futur digital?

Consent of the Networked Aquestas questions establisson lo marc general del debat en Consent of the Networked: The Worldwide Struggle For Internet Freedom [en], un nòu libre escrich per Rebecca McKinnon, co-fondadora de Globala Voices [en] (e co-autora del bimensual Netizen Report [en] en GV Advocacy).

Un esfòrç exaustiu e oportun, es tanben una telefonada a l'accion per que cada bloguero o usatgièr de Twitter o Facebook e, mai que mai, los ciberactivistas en general, encaratz de forma collectiva l'acuciante afar sobratz cossí la tecnologia auriá d'èsser governada per apiejar los dreches e las libertats dels ciutadans de tot lo mond. Mejançant una analisi rigorosa e un tono positiu, lo messatge final es nos implicar en una disputa que totes avèm en el lo poder e la capacitat per influir (encara de forma pichona), tan sol s'ensajam entendre las complèxas fòrças en foncionament, e cossí podèm contribuir a moldearlas.

Lo libre, que se dividís en cinc seccions principalas (de Parrabastatges; Contraròtle 2.0; Las provocacions de la Democracia; Sobirans del Ciberespacio; Qué avèm de far?, Abasta una seria d'eveniments venguts en lo decènni precedent e es plan actualizat, amb de parts consacradas a la Prima Araba e a la capacitat de contraròtle del Govèrn Egipcian, la privacidad e lo contraròtle en las democracias occidentalas, e l'irrupcion del “Facebookistan” e del “Googledom”. Lo correspondent luòc web del libre ofrís d'actualizacions recentas, aital coma mai recorses [en].

La ret de Globala Voices se menciona aicí e ailà, amb citas e de referéncias dirèctas. Per exemple, lo prefacio del libre tracta sucintamente envolopa l'incepción, lo creissement e lo papièr crucial en d'eveniments recents:

Quand las protèstas entrèron dins erupción dins Tunisia a de fins del 2010 e las manifestacions s'estendèron per Orient Mièg e Africa del Nòrd a d'inicis del 2011, los collaboradors de Global Voices trabalhèron a contra relòtge per difóner informacion sobratz qué passava, en de multiples idiòmas, en lo nòstre meteis luòc web, en mai d'en Twitter, Facebook e d'autras plataformas de mejans de comunicacion sociala.

La primièra part del libre se centra en las interconexiones entre la tecnologia, la societat e los negòcis qu'an encoratjat lo desvolopament d'Internet fins a uèi e, a lo sieu còp, donat luòc als “fons digitales” qu'incluson de practicas innovadoras, activisme digital, e la capacitacion sociala. Aqueste es un entorn apassionant que, pas obstante, tròba oposicion, definida coma “Contraròtle 2.0”: cuan opacas e d'irresponsablas relacions amb compañias d'Internet e telecomunicacions permeton dins los govèrns autoritarios controtlar e manipular als ciutadans.”

China representa aicí un cas d'estudi primari, sobratz era quau se descriu al detalh lo sieu refinado sistèma de repression e los desvolopaments recents per sosténer lo contraròtle autoritario, que, malgrat aiçò, se permeton en el, “…de nivèls anautits de debats enérgicos e quitament polemics e de deliberacions en linha, dins cèrts limits.”

Après descriure de situacions similaras (o pejors) dins de païses coma Anaràn, Pakistan e Siria, lo foguièr d'atencion vira a las democracias de Cogant — que, per desgràcia, se mòstran favorablas a imitar de regims autoritarios, e mai se siá de forma subtila e insidiosa. Es dire, las companhiás de tecnologia son asentando de relacions egalament opacas e irresponsablas amb d'agéncias governamentalas, e complisson pas amb prene responsabilitat respecto a la siá poder sobre las vidas politicas dels ciutadans, ni amb èsser diligentes en l'exercici de dich poder.”

Worldwide censorship

Image © Shutterstock.com

Los desparièrs cases aicí debatuts incluson WikiLeaks, de reclamacions a la privacidad de Facebook, la “Granda Poma” d'Apple, e Net Neutrality, al bòrd de la contínua batalha entre la proprietat intellectuala vs. La libertat d'expression e escambi (vejatz-vos l'iniciativa globala contra SOPA-PIPA, e la recenta' censura selectiva‘ anonciada per Twitter). En mai, s'afrontan d'afars mens coneguts, coma una proposicion sorgida en 2011 de crear un “unic ciberespacio europèu” que bloquejariá “de contenguts ílicitos” davant las frontièras europèas.

Fin finala, la darrièra seccion del libre tracta de respondre a la question “Qué avèm de far?”, E suggerís provomer una Internet centrada en los ciberciudadanos. En aquesta part s'explòran los esfòrces de qualques govèrns, unas paucas companhiás, e un nombre creissent de ciutadans concienciados en acarar las menaças a la libertat en lo ciberespacio mejançant d'iniciativas e de movements novèles. Entre las proposicions, s'incluson: potenciar la transparéncia corporativa; desvolopar de procediments pel compromís corporatiu amb los usatgièrs, de clients e d'autras parts interessadas; e bastir un entorn informatiu mai guidat pels ciutadans.

En darrièra instància, aquesta lucha per la libertat d'Internet [en] se liura aicí e ara — dins los païses Arabes, en Ásia Oriental e quitament en las nacions occidentalas. Es una lucha comuna, e depend de cadun de nosautres, coma ciberciudadanos e de ciutadans del mond, controtlar l'estat de la problematica e nos assegurar qu'Internet contunhatz d'èsser un motor de libertat d'expression e desliurança politica — e pas un esturment per l'alienación, la censura e la repression.

Escrit per Bernardo Parrella · Revirat per Veronica Sabalete · Veire post original [en] · de Comentaris (0)
Partejatz-o: Meneame · facebook · twitter · reddit · StumbleUpon · delicious · Instapaper


Font